Pàgines

diumenge, 18 de novembre de 2012

BESCUIT NO PAXARÁN

Torne a Sucadetes de tant en tant, com la finestra que òbric per agafar aire i forces.
La situació no és per a menys. Vivim moments de falta d'aire i drets socials i laborals.
Alguns, en començar a llegir el post, hauràn pensat que la cuina no entén d'ideologies: no n'estic d'acord. Qualsevol manifestació cultural duu implícita la seua dosi ideològica.
En la meua vida de l'altra banda de Sucadetes passen cada dia coses i jo no em limite a vore-les des de la finestra. Per als que no ho sabeu, treballe en una empresa pública valenciana: sóc guionista en RTVV.
Els treballadors estem immersos en un dels ERO més salvatges pel que fa a la desfeta dels drets laborals.
No només això: cada dia des de fa quatre mesos hem d'anar a treballar sense saber si ens donaràn la carta de comiat i serà el nostre darrer dia o no.
Altre dia faré un post parlant de la manipulació diària que se'ns fa al mitjà de comunicació públic on treballe.
També us parlaré de l'assetjament sexual i laboral que s'ha comés en l'empresa.
En un altre moment us podria parlar del malbaratament de diners públics que fan els gestors passats i, pressumptament, els actuals.
Necessitaré altra finestra de Sucadetes per a dir-vos de quina manera han plantejat l'ERO per deixar treballant a l'empresa només els endollats afectes al poder gestionat pel Partit Popular.
Com veieu, hi ha molta feina!
Però jo hui us volia parlar dels 48 companys que han estat injustament expedientats per mostrar el seu rebuig a l'acomiadament en protestar de manera pacífica en un plató de televisió buit el passat 16 de juliol.
Són 48 professionals  que han estat injustament tractats. No s'ha aplicat la mateixa vara a un dirigent assetjador sexual que per 48 professionals exercint el dret a la llibertat d'expressió.
Es dóna la circumstància que la major part de membres del comité d'empresa han estat expedientats: en els pròxims dos mesos, ens podríem vore acomiadats i sense representants sindicals que ens ajuden a tramitar l'eixida de l'empresa.
Este comité d'empresa s'ha deixat la son i la salut per defensar-nos. Aquells que qüestionen el paper actual dels sindicats, de segur que no han tingut estos companys al costat, lluitant amb ungles i dents per salvar-nos. Són treballadors, com nosaltres, molts no són alliberats i, tenen clar que des del seu exili, imposat dictatorialment, continuaràn ajudant els treballadors. Jo no coneixia cap heroi. Ara ja sé com són -no et rigues, Mª Josep, tots sabem que tu no has estat repantingà-.
La nostra tristesa és molt gran. La impotència encara ho és més.
Divendres, alguns dels companys expedientats van sentir la necessitat d'acomiadar-se'n. Probablement, no tornarem a treballar junts.
Este bescuit que menjarem junts i tot el meu suport per a ells.
FOTOGRAFIA: XELO MIR

L'empresa us ha donat el disgust. La justícia us donarà la raó.

BESCUIT NO PAXARÀN!!!
Este bescuit és una variació del bescuit de vi negre que he trobat en diverses webs, on més m'agrada com està explicat és a Velocidad Cuchara, però és només per a thermomixers.

INGREDIENTS
4 ous
200 grams de sucre
200 grams mantega a temperatura ambient
200 grams de cacau -Nesquick, Colacao...-
200 grams de farina amb rent
110 grams de paxaràn -sí, la mida us la done en grams per a que peseu tot al pes i au-
1 pot de melmelada de mirtils
Dolç de llet
250 grams fondant roig
Una boleta de fondant blanca
Una impressió comestible per al logo NO A L'ERO. En este cas ha estat un regal d'Isabel de Chic Cookies, solidaritzant-se amb els companys expedientats.
Una cinta negra de tela
FOTOGRAFIA: XELO MIR

ANEM PER FEINA
1. Enceneu el forn a 180º.
2. Bateu el sucre amb la mantega fins que aconseguiu una crema emblanquida.
3. Aneu afegint els ous un a un. Quan aboqueu un, bateu fins que estiga integrat. Aneu fent així fins que estiguen tots ben integradets.
4. Aboqueu el cacau sol.luble i el licor -ànim, companys! NO PAXARÀN!- i bateu.
5. Ara heu de posar la farina i barrejar-la amb moviments envolvents.
6. Aboqueu la massa al motle.
7. Enforneu a 170º-180º durant aproximadament 20 minuts. En passar este temps obriu el forn ràpidament, tapeu el bescuit amb un paper de forn per a que no se us creme per dalt i torneu a tancar. A partir d'ara necessitareu uns 30 minuts més, aproximadament i en funció del vostre forn. Podeu comprovar si el teniu fet, punxant amb un furgadents al centre del bescuit. Si el furgadents ix net, ja podeu traure el pastís.
8. Deixeu-lo refredar deu minuts damunt del banc, dins del seu motle i sobre la reixeta del forn.
9. En deu minuts, el traieu del motle, el deixeu refredar 30 minuts i l'emboliqueu amb paper film. Deixeu així el pastís fins que refrede totalment. Jo el vaig fer la nit anterior.
10. Partiu per meitat el bescuit. Li aboqueu el pot de melmelada de mirtils i tapeu.
11. Cobriu la superfície i els laterals amb dolç de llet.
12. Estireu el fondant roig i cobriu el bescuit.
13. Poseu el logo NO A L'ERO sense contenir l'emoció i amb el fondant blanc en feu 48 boletes blanques, una per cada company expedientat, per fer un marc al logo.
14. Amb la cinta de setí negra, envolteu la tarta i en feu una llaçada.

FOTOGRAFIA: XELO MIR

PER A JAUME I ELS DE LA THERMOMIX
1. Enceneu el forn a 180º.
2. Bateu el sucre amb la mantega durant 3 minuts a velocitat 3 i 1/2. Si no teníeu la mantega a temperatura ambient la podeu tallar a daus i posar-li 37º de temperatura.
3. Poseu la maquineta a velocitat 3, sense programar temps, ni temperatura i aneu afegint els ous un a un. Quan n'hi aboqueu un, espereu 30 segons abans de posar el seguent. Aneu fent així fins que estiguen tots ben integradets.
4. Aboqueu-hi el cacau sol.luble i el licor -ànim, companys! NO PAXARÀN!- i programeu 2 minuts a velocitat 3.
5. Ara heu de posar la farina i la vostra thermomix a velocitat 6 durant 10 segons.
6. Aboqueu la massa obtinguda al motle.
7. Enforneu a 170º-180º durant aproximadament 20 minuts. En passar este temps obriu el forn ràpidament, tapeu el bescuit amb un paper de forn per a que no se us creme per dalt i torneu a tancar. A partir d'ara necessitareu uns 30 minuts més, aproximadament, en funció del vostre forn. Podeu comprovar si el teniu fet, punxant amb un furgadents al centre del bescuit. Si el furgadents ix net, ja podeu traure'n el pastís.
8. Deixeu-lo refredar deu minuts damunt del banc, dins del seu motle i sobre la reixeta del forn.
9. En deu minuts, el traieu del motle, el deixeu refredar 30 minuts i l'emboliqueu amb paper film. Deixeu així el pastís fins que refrede totalment. Jo el vaig fer la nit anterior.
10. Partiu per meitat el bescuit. Li aboqueu i escampeu el pot de melmelada de mirtils i tapeu.
11. Cobriu-ne la superfície i els laterals amb dolç de llet.
12. Estireu el fondant roig i cobriu el bescuit.
13. Poseu el logo NO A L'ERO sense contenir l'emoció i amb el fondant blanc en feu 48 boletes blanques, una per cada company expedientat, per fer un marc al logo.
14. Amb la cinta de setí negra, envolteu la tarta i feu-ne una llaçada.

11 comentaris:

  1. Hola Xelo,
    muy llamativo y hasta emocionante tu texto.
    Muy llamativa també la tarta... hasta el punto que debe hacer falta corazón para comerla

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y dignidad, Emmanuel! En eso, algunos trabajadores somos muy RICOS!
      Gracias!

      Elimina
  2. Es verdad que es muy triste y muy injusto, gracias por el detalle y tus palabras. Seguro que estaba dignamente rico!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estaba rico, pero la 'dolçor' és la dels companys!

      Elimina
  3. Muaks. i gràcies
    deshabitat

    ResponElimina
  4. Molt solidari i reivindicatiu. Pero caldra encara mes força i imaginacio per arreglar una tv qe shan entestat durant tants anys a desfer i malbaratar tants politics interessats nomes a medrar i manipular, sense cap visio de pais, de classe ni de societat. Nomes... per ofrenar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La imaginació la podem posar els professionals però la força l'haurà de posar la societat valenciana votant opcions democràtiques que realment ho siguen.
      Als treballadors no ens poden fer els culpables d'allò que tria el poble.

      Elimina
  5. Xelo, tinc informació però nota perquè tinc un cosí que treballa des de fa 23 anys a RTVV i em va dir en juliol que possiblement l'acomiadarien i això que va entrar per oposició. Vivim temps difícils però per desgràcia no per a tots. La gent que estem malalts, com jo i som pensionistes per eixa causa també estem assustats pensant que no falta res pq tb traguen les tisores. És una vergonya. Yo ja no pose la tv, però la 9 fa segles, no ho soporte.
    La tarta preciosa, però no era el més important, no?
    b7s

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, Marisa. La tarta no era el més important.
      I els temps difícils que ens està tocant viure els haurem de sortejar com puguem. Però això no vol dir que no hem de reclamar la nostra a cada moment i en cada ocasió.


      Elimina
  6. Bocabadada me tens amb una tarta tan preciosa i un discurs tan vertader. Molt d'ànim i abraçades

    ResponElimina